Segona gran extinció
Fa aproximadament 444 milions d'anys dues extincions massives van marcar la transició entre els períodes ordovícicos i Silurià que, si es compten juntes, van ser la segona extinció massiva més tràgica en la història de la Terra.
El primer esdeveniment va ocórrer després del canvi dràstic dels hàbitats marins en descendir el nivell del mar; el segon, entre cinc-cents mil i un milió d'anys més tard pel contrari,el creixement del nivell de mar ràpidament.
Els grans afectats van ser els éssers marins en ser els únics pobladors del planeta. Van desaparèixer el 50% dels corals i prop de 100 famílies biològiques, el que representava el 85% de les espècies de fauna. Es van extingir principalment els braquiòpodes i els briozonos, juntament amb les famílies de trilobitas, conodintes i graptòlits.
Briozonos
Conodintes
La teoria més acceptada explica que la primera part de l'extinció va ser causada a l'inici d'una llarga edat de gel que va provocar la formació de grans glaceres al supercontinent Gondwana i, per conseqüent, la baixada del nivell del mar. La segona, en canvi, va sorgir després de la finalització de l'edat de gel, l'enfonsament de les glaceres i el posterior augment del nivell del mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.